Contenido principal del artículo

Mar Massanell i Messalles
Universitat Autònoma de Barcelona
España
Biografía
Vol. 44 (2017), Artículos, Páginas 271-315
DOI: https://doi.org/10.15304/verba.44.2949
Recibido: 02-12-2015 Aceptado: 09-03-2016 Publicado: 27-09-2017
Derechos de autoría Cómo citar

Resumen

El Atlas Lingüístic del Domini Català es una obra geolingüística que ha dado muy buenos frutos en el estudio de la variación fonética y léxica. En este artículo, nos acercamos a sus materiales con el interés de conseguir datos para el estudio de la variación sintáctica, a pesar de ser conscientes de que no es este el propósito para el cual fue diseñado. Partiendo de trece de sus preguntas, algunas de ellas aun inéditas, mostramos que es posible obtener datos muy interesantes sobre variación dialectal en tres cuestiones de relevancia sintáctica: la selección del auxiliar, la concordancia del participio pasado y algunas propiedades de las construcciones inacusativas. No obstante, la consulta de estudios filológicos y lingüísticos sobre estos temas hace prever que se podría llegar a un grado superior de precisión, tanto en la definición de los fenómenos sintácticos como en su distribución dialectal, si se llevaran a cabo nuevas campañas de recogida de datos planificadas específicamente para este fin. En concreto, por lo que respecta a la selección del auxiliar ésser (ser) o haver (haber) en los tiempos de perfecto, sería posible explorar: (a) el alcance del mantenimiento de ésser en alguerés según la jerarquía de selección del auxiliar de Sorace, (b) la formación en rosellonés de un sistema propio de selección basado en la persona verbal y no en el tipo de verbo, y (c) la aparición en mallorquín de construcciones mixtas en las que haver ha substituido ésser sin que ello haya comportado la pérdida de la concordancia entre el participio y el sujeto. Asimismo, en cuanto a la concordancia del participio y el CD en construcciones con haver, se podría establecer una gradación dialectal, con el norte-occidental en el extremo de mínima concordancia y el mallorquín en el de máxima, basada en una jerarquía de los distintos tipos de CD preverbales, según que estos sean sintagmas plenos, pronombres relativos o pronombres clíticos y, en este último caso, según la persona, el género y el número. Finalmente, en lo referente a las propiedades de las construcciones inacusativas, la falta de concordancia en número entre el verbo y el SN pospuesto indefinido –característica que opone el catalán norte-occidental al resto de dialectos catalanes– se podría relacionar con la clara preponderancia de la posposición del SN definido de las construcciones inacusativas en este mismo dialecto.

 

Citado por

Detalles del artículo

Referencias

Alcover, A. M. & F. de B. Moll (1926-68 [1993]): Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll.

Alonso, H. & J. Suïls (1998): “La no concordança dels verbs intransitius en català nord-occidental”, Cahiers d’Études Romanes 10, pp. 5-24.

Alturo, N. (1995): “La variació d’haver en català nord-occidental”, in M.T. Turell (ed.): La sociolingüística de la variació. Barcelona: Promocions i Publicacions Universitaràries, pp. 221-255.

Aranovich, R. (2003): “The semantics of auxiliary selection in Old Spanish”, Studies in Language 27 (1), pp. 1-37.

http://dx.doi.org/10.1075/sl.27.1.02ara

Badia i Margarit, A.M. & G. Colon (1955): “L’Atlas Lingüístic del Domini Català”, in A.M. Badia i Margarit, A. Griera & F. Udina (ed.): VII Congreso Internacional de Lingüística Románica, II. Actas y Memorias. Barcelona, pp. 655-660.

Badia i Margarit, A.M. & J. Veny (1965): Atlas Lingüístic del Domini Català. Qüestionari. Barcelona.

Badia i Margarit, A.M., L. Pons & J. Veny (1993): Atles Lingüístic del Domini Català. Qüestionari. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans («Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística», 2).

Bartra Kaufmann, A. (2002): “La passiva i les construccions que s’hi relacionen”, in J. Solà, M.R. Lloret, J. Mascaró et alii (dir.): Gramàtica del català contemporani, vol. 2. Barcelona: Empúries, pp. 2111-2179.

Batlle, M. (2002): L’expressió dels temps compostos en la veu mitjana i la passiva pronominal. El procés de substitució de l’auxiliar ésser per haver. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Fabra, P. (1912): Gramática de la lengua catalana. Barcelona: L’Avenç.

Fabra, P. (1956): Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.

Ferragut, A. (2015): La concordança de participi en el mallorquí. Trabajo de fin de grado inédito presentado en la Universidad Autónoma de Barcelona en julio de 2015.

Gargallo Gil, J.E. (1990): “Aspectos metodológicos en la elaboración del Atles Lingüístic del Domini Català. Valoración y cotejo con otros atlas previos”, Revista de Filología Románica 7, pp. 175-190.

Gavarró, A. y M. Massanell (2013): “An outline of past participle agreement in Catalan”, trabajo presentado en el International Workshop The syntactic variation of Catalan and Spanish dialects (Universitat Autònoma de Barcelona, 26 de junio de 2013).

Gómez, G. (2011): Gramàtica del català rossellonès. Tesis doctoral inédita leída en la Universidad Autónoma de Barcelona en julio de 2011.

Hernanz, M.L. (2002): “L’oració”, in J. Solà, M.R. Lloret, J. Mascaró et alii (dir.): Gramàtica del català contemporani, vol. II. Barcelona: Empúries, pp. 993-1073.

IEC (2003): El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans («Biblioteca Filològica», XLVIII).

Marcet Rodríguez, V.J. (2010): “El Atles Lingüístic del Domini Català: descripción metodológica y análisis formal y lingüístico”, Anuario de lingüística hispánica 26, pp. 117-139.

Massanell i Messalles, M. (2001): “El primer volum cartogràfic de l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC)”, Llengua & Literatura 12, pp. 571-582.

Massanell i Messalles, M. (2004): “Y assò és la veritat. Transcripció i estudi lingüístic d’un judici penedesenc del primer terç del segle XVII”, in Miscel·lània Joan Veny, vol. 4. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat («Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», XLVIII).

Massanell i Messalles, M. (2010): “Es cap me va entorn, Tenc un rodament de cap, Estic emmolinat... L’expressió del vertigen en la llengua catalana a partir de l’anàlisi sintacticosemàntica del primer mapa de l’ALDC”, Randa 64, pp. 97-184.

Massanell i Messalles, M. (2011): “La preferència per la posposició dels subjectes definits en les construccions inacusatives: un tret desapercebut del català nord-occidental”, Estudis Romànics 33, pp. 107-128.

Massanell, M. & J. Mateu (en preparación): “L’auxiliar dels temps de perfet”, in J. Martines & M. Pérez-Saldanya (eds.): Gramàtica del Català Antic.

Massanell, M. & J. Torruella (2013): Denominacions del crepuscle en llengua catalana, Caplletra 54, pp. 51-103.

Mateu, J. (2005): “La selecció de l’auxiliar en els verbs intransitius del català antic: alguns aspectes descriptius i explicatius”, Caplletra 38, pp. 211-240.

Mateu, J. (2009): “Gradience and auxiliary selection in Old Catalan and Old Spanish”, in P. Crisma & G. Longobardi (eds.): Historical Syntax and Linguistic Theory. Oxford: Oxford University Press, pp. 176-193.

http://dx.doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199560547.003.0011

Mateu, J. & M. Massanell (2015): A Constructional Approach to Auxiliary Selection: Evidence from Existential Constructions, in R. Kailuweit & M. Rosemeyer (eds.): Auxiliary Selection Revisited: Gradience and Gradualness. Berlín/New York: De Gruyter («Linguae & Litterae», 44), pp. 183-211.

http://dx.doi.org/10.1515/9783110348866.183

Par, A. (1923): Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398). Halle: Niemeyer.

Pérez Saldanya, M. (1998): Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València («Biblioteca Lingüística Catalana», 22).

Pons, L. & M. Massanell (2002): “Traitement et exploitation du corpus oral Atles Lingüístic del Domini Català”, in C. D. Pusch & W. Raible (eds.) : Romanistische Korpuslinguistik. Korpora und gesprochene Sprache / Romance Corpus Linguistics. Corpora and Spoken Language. Tübingen: Gunter Narr («ScriptOralia», 126), pp. 171-180.

Ramos, J. R. (2005): “Els auxiliars dels temps compostos en català medieval”, Caplletra 38, pp. 179-209.

Rigau, G. (1992): “Aspects of Catalan Dialectal Syntax. Unaccusative Sentences and Related Structures”, Journal of Hispanic Research II (2), pp. 315-329.

Rigau, G. (1997a): “Locative sentences and related constructions in catalan: ésser / haver alternation”, in A. Mendikoetxea & M. Uribe-Etxebarria (eds.): Theoretical issues at the morphology-syntax interface. Bilbao/Donostia–San Sebastián: Euskal Herriko Unibertsitatea/Gipuzkoa Foru Aldundia, pp. 395-421.

Rigau, G. (1997b): “Sintaxi i variació dialectal: les construccions locatives”, in M. R. Lloret, E. Boix, M. Lorente et alii (eds.): Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: Promocions i Publicacions Universitàries, Universitat de Barcelona, pp. 179-201.

Rigau, G. (1998): “La variació sintàctica: uniformitat en la diversitat”, Caplletra 25, pp. 63-81.

Rigau, G. (2001): “Temporal existential constructions in Romance”, in Y. D’Hulst, J. Rooryck & J. Schroten (eds.): Romance Languages and Linguistic Theory 1999. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins («Current Issues in Linguistic Theory», 221), pp. 307-333.

http://dx.doi.org/10.1075/cilt.221.12rig

Rosselló, J. (2002): “El SV, I: verb i arguments verbals”, in J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró et alii (dirs.): Gramàtica del català contemporani, vol. 2. Barcelona: Empúries, pp. 1853-1949.

Salvà i Puig, S. (2015): Concordança del participi i aspecte intern en el català de Mallorca. Trabajo de final de máster inédito presentado en la Universidad Autónoma de Barcelona en septiembre de 2015.

Schmid, B. (1988): Les “traduccions valencianes” del Blanquerna (València 1521) i de la Scala Dei (Barcelona 1523). Estudi lingüístic. Barcelona: Curial/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Solà, J. (1973 [19934]): Estudis de sintaxi catalana, vol 2. Barcelona: Edicions 62 («Llibres a l’abast», 105).

Solà, J. (1987 [19892]): Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, («Llibres a l’abast», 229).

Solà, J. (1994 [19973]): Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.

Solà, J. (1999): Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa.

Sorace, A. (2000): “Gradients in auxiliary selection with intransitive verbs”, Language 76, pp. 859-890.

http://dx.doi.org/10.2307/417202

Sorace, A. (2004): “Gradience at the lexicon-syntax interface: Evidence from auxiliary selection and implications for unaccusativity”, in A. Alexiadou, E. Anagnostopoulou & M. Everaert (eds.): The Unaccusativity Puzzle: Explorations of the Syntax-Lexicon Interface. Oxford/New York: Oxford University Press, pp. 332-353.

http://dx.doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199257652.003.0010

Suïls Subirà, J. (2008): “La distribució d’haver i ser en ribagorçà. Una aproximació”, Llengua & literatura 19, pp. 221-253.

Torruella, J. (2009a): “Bases científicas en la investigación a partir de corpus: el caso del Corpus Informatitzat del Català Antic”, in A. Enrique-Arias (ed.): Diacronía de las lenguas iberororománicas: nuevas aportaciones desde la lingüística de corpus. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana-Vervuert, pp. 95-115.

Torruella, J. (2009b): “Los ejes principales en el diseño de un corpus diacrónico: el caso del CICA”, in P. Cantos Gómez & A. Sánchez Pérez (eds.): A Survey on Corpus-based Research / Panorama de investigaciones basadas en corpus. Asociación Española de Lingüística del Corpus. En línea: http://www.um.es/lacell/aelinco/contenido/pdf/2.pdf [última consulta: 06/03/2017].

Torruella, J. (en prensa): “Del Corpus (CICA) a la Gramática (GCA)”, Verba.

Torruella, J., M. Pérez Saldanya & J. Martines (dir.): Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA). En línea: http://www.cica.cat [última consulta: 06/03/2017].

Veny, J. (1978a): “La geolingüística als Països Catalans” in J. Veny: Estudis de geolingüística catalana. Barcelona: Edicions 62, pp. 7-37.

Veny, J. (1978b [199812]): Els parlars catalans. Mallorca: Moll.

Veny, J. (2007): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, vol. I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. (2009): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, vol. II. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. (2011): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, vol. III. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. (2013): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, vol. IV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. (2015): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, vol. V. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. & L. Pons (2001): Atles Lingüístic del Domini Català, vol. I (Introducció 1. El cos humà. Malalties). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. & L. Pons (2003): Atles Lingüístic del Domini Català, vol. II (2. El vestit 3. La casa i ocupacions domèstiques). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. & L. Pons (2006): Atles Lingüístic del Domini Català, vol. III (4. La família: cicle de la vida 5. Món espiritual: l’Església. Festes religioses. Creences 6. Jocs 7. Temps cronològic. Meteorologia 8. Topografia). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. & L. Pons (2008): Atles Lingüístic del Domini Català, vol. IV (9. El camp i els cultius). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. & L. Pons (2010): Atles Lingüístic del Domini Català, vol. V (10. Indústries relacionades amb l’agricultura 11. Els vegetals). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Veny, J. & L. Pons (2012): Atles Lingüístic del Domini Català, vol. VI (12. Vida pastoral 13. Els animals domèstics). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Veny, J. & L. Pons (2014): Atles Lingüístic del Domini Català, vol. VII (14. Insectes i altres invertebrats. Ocells. Animals salvatges 15. Oficis). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.