Contenido principal del artículo

Gerardo Boto Varela
Universitat de Girona
España
https://orcid.org/0000-0001-5904-5922
Núm. 22 (2023), Tema: Los viajes de Dédalo: artistas e intercambios culturales, Páginas 1-28
DOI: https://doi.org/10.15304/quintana.22.9269
Recibido: 20-06-2023 Aceptado: 20-06-2023 Publicado: 27-09-2023
Derechos de autoría Cómo citar

Resumen

En 2019, a raíz de la restauración del retablo renacentista de Antoni Coll instalado en la capilla del Corpus Christi, en su día advocada a San Martín y San Francisco, de la catedral de Santa María de Girona fue hallada una singular vidriera. La esmerada restauración llevada a cabo en los años 2020 y 2021 ha devuelto la luminosidad a unas piezas de valor extraordinario que habían quedado obliteradas por el enmascaramiento. La vidriera en cuestión es el resultado de una reutilización de piezas del gótico más temprano combinadas con otras de la primera generación del gótico internacional, conjugación llevada a cabo presuntamente en torno a 1400. Los vidrios más antiguos de esta ventana, fechables en el primer cuarto del siglo XIII, son por tanto coetáneos de las cuatro precoces vidrieras del monasterio de Las Huelgas (Burgos). Unas y otras cristaleras son resultado de la implantación y organización de sendos talleres de vidrieros de origen ultrapirenaico. La llegada de artífices aquitanos y picardos se superpone a la preexistencia de vidrieros en algún lugar de Cataluña, hacia 1200 o poco antes, si aceptamos la atribución a ese territorio de un vitral conservado en el Worcester Art Museum.

Citado por

Detalles del artículo

Referencias

Ainaud de Lasarte, Joan; Vila-Grau, Joan; Escudero i Ribot, M. Assumpta, Vila i Declòs, Antoni; Marqués, Jaume; Roura, Gabriel; Marqués, Josep M. Els vitralls de la catedral de Girona .Corpus Vitrearum Medii Aevi, España 7, Catalunya 2). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1987.

Alcoy, Rosa. “Del 1200 al gòtic.” En L’art gòtic a Catalunya. Pintura. I. De l’inici a l’italianisme, 34–7. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.

Alcoy, Rosa. “El taller de Lluçà i el seu cercle.” En L’art gòtic a Catalunya. Pintura. I. De l’inici a l’italianisme, 38–43. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.

Alcoy, Rosa. “Les Taules pintades a Catalunya i els corrents anglesos a la fi del romànic.” Lambard, VII (1993–94): 139–56.

Alonso Abad, María Pilar; Capel, F.; Valle Fuentes, F. J.; De Pablos, A.; Ortega, I.; Gómez, B.; Respaldiza, M.A. “Caracterización de un vidrio rojo medieval procedente de las vidrieras del Monasterio de las Huelgas de Burgos.” Boletín de la Sociedad Española de Cerámica y Vidrio, 48, no. 4 (2009): 179-86.

Alonso Abad, María Pilar. “Las vidrieras del Real Monasterio de Las Huelgas de Burgos: pasado y presente.” En Estudios de historia y arte: homenaje al profesor Alberto C. Ibáñez Pérez, coord. por Lena S. Iglesias Rouco, René Jesús Payo Hernanz, María Pilar Alonso Abad, 253-8. Burgos: Universidad de Burgos, 2005.

Alonso Abad, María Pilar. El Real Monasterio de las Huelgas de Burgos, historia y arte. Madrid: Patrimonio Nacional, 2007.

Arce, Javier. “El missorium de Teodosio I: precisiones y observaciones.” Archivo Español de Arqueología, 49-1 (1976): 119-39.

Arnall i Juan, María Josepa; Pons i Guri, Josep María. L'escriptura a les terres gironines. Segles IX-XVIII. Girona: Excma. Diputació provincial, 1993, 2 v.

Bazzocchi, Flavia. “Colores y reflejos translúcidos en los recetarios medievales.” Porticum 1 (2011): 120-9.

Beaud, Mathieu. “Iconographie et art monumental dans l’espace féodal du Xe au XIIe siècle. Le thème des Rois mages et sa diffusion.” Tesis doctoral, Universidad de Bourgogne, UFR Sciences Humaines, Département Histoire de l’Art et Archéologie, 2012.

Bordi, Giulia. “In parte virorum e in parte mulierum. Personaggi e scene dell’Antico Testamento in Santa Maria Antiqua a Roma.” En L’Esegesi in figura. Cicli dell’Antico Testamento nella pittura murale medievale, dir. por Fabio Scirea, 127-58. Roma: École française de Rome, 2022. https://doi.org/10.4000/books.efr.50280

Boto Varela, Gerardo. “Metaphora, mirar la materia para ver lo etéreo. La puerta claustral de la catedral de Tarragona.” Románico 20 (2015): 24-33.

Boto, Gerardo; Serrano, Marta; McNeill, John. Emerging Naturalism: Contexts and Narratives in European Sculpture 1140-1220. Turnhout: Brepols, 2021.

Cahn, Walter. A Survey of Manuscripts Illuminated in France: Romanesque Manuscripts. The Twelfth Century, Londres: Harvey Miller, 1996, 2 vols.

Castiñeiras, Manuel. “Bizanci, el Mediterrani i l’art de 1200 a Catalunya.” En Catalunya i la Mediterrània: circulació d’artistes, objectes i models, ed. por Manuel Castiñeiras y Jordi Camps, 9–26. Besalú: Amics de Besalú, 2014.

Castiñeiras, Manuel. “Catalan Panel Painting around 1200. The Eastern Mediterranean and Byzantium.” En Romanesque and the Mediterranean, 297–326. British Archaeological Association, 2015. https://doi.org/10.4324/9781351191074-15

Caviness, Madeline H. “Illegible Inscriptions as Solar or Mechanical Prayer Wheels.” En Visibilité et présence de l'image dans l'espace ecclésial. Byzance et Moyen Âge occidental. Images monumentales, jeux d’échelle et dynamiques spatiales du lieu de culte, dir. por Sulamith Brodbeck y Anne-Orange Poilpré, 409-428. París: Éditions de la Sorbonne, 2019. https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.39872

Coon, Lynda. “Gendering Dark Age Jesus.” Gender & History 28-1 (2016): 8–33. https://doi.org/10.1111/1468-0424.12175

De Florival, A.; Midoux, E. Les vitraux de la cathedrale de Laon. Ouvrage accompagne de nombreuses gravures. París: Libraire Archéologique de Didron, 1882.

Dell’Acqua, Francesca. “Early History of Stained Glass.” En Investigations in Medieval Stained Glass. Materials, Methods, and Expressions, ed. por Elizabeth Carson Pastan y Brigitte Kurmann-Schwarz, 23-35. Leiden, 2019. https://doi.org/10.1163/9789004395718_004

Dell’Acqua, Francesca. ‘Illuminando colorat’. La vetrata tra la tarda Antichità e l’alto Medioevo attraverso le fonti e l’archeologia, Studi e Ricerche di Archeologia e Storia dell’Arte, 4, Spoleto, 2003.

Dell’Acqua, Francesca. “Ninth-century window glass from the monastery of San Vincenzo al Volturno (Molise, Italy).” Journal of Glass Studies, 39 (1997): 33–41.

Dell’Acqua, Francesca. “Una vetrata ‘all’antica’ di età carolingia.” Journal of Glass Studies, 44 (2002): 196–9.

Duportal, J. “Le Psautier de la Reine Ingeburge du Musée Condé et les vitraux de Chartres.” La Revue de l’Art, LII/290 (1927): 193-208.

Elissagaray, Marianne. La légende des rois mages. París: Seuil, 1965.

Fumanal, Miquel Àngel; Santolaria, Anna. “El vitrall medieval retrobat de la catedral de Girona.” En El vitrall medieval a Catalunya. Noves aportacions (ed. Corpus Vitrearum Medii Aevi), ed. por Xavier Barral i Altet, 79-85. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2021.

García Marsilla, Juan Vicente. La vida de Jesucristo en imágenes (Vie de Jésus Christ), Manuscrito francés de finales del siglo XII, M. 44 de la Pierpont Morgan Library de Nueva York, Valencia: Scriptorium, 2005.

Grodecki, Louis. “À propos de la sculpture française autour de 1200.” Bulletin Monumental, CXV (1957): 119-26. https://doi.org/10.3406/bulmo.1957.3807

Grodecki, Louis. Le Vitrail roman. Friburgo: Office du Livre, 1983.

Haney, Kristine Edmondson. The Winchester Psalter: An Iconographic Study. Leicester: Leicester University Press, 1986.

Hediger, Christine; Kurmann-Schwarz, Brigitte. “[...] et faciunt inde tabulas saphiri pretiosas acsatis utiles in fenestris: Die Farbe Blau in der Schedula und in der Glasmalerei von 1100-1250.” En Zwischen Kunsthandwerk und Kunst: Die Schedula diversarum atrium, ed. por Andreas Speer, 256-273. Colonia: De Gruyter, 2013. https://doi.org/10.1515/9783110334821.256

Hoffmann, Konrad. The Year 1200. A Centennial Exhibition at The Metropolitan Museum of Art. 2 vols. Nueva York: Metropolitan Museum, 1970.

Kiilerich, Bente. “Representing an Emperor: Style and Meaning of the Missorium of Theodosius I.” En El disco de Teodosio, ed. por Martín Almagro Gorbea, 273-80. Madrid: Real Academia de la Historia, 2000.

Kühnel, Bianca y Gustav. The Church of the Nativity in Bethlehem. The Crusader Lining of an Early Christian Basilica. Regensburg: Schnell-Steiner, 2019.

Lagabrielle, Sophie. “La verrerie du XIIe à la fin du XVe siècle: Évolution d’une technique.” Médiévales, 39 (2000): 57-78. https://doi.org/10.3406/medi.2000.1494

Morgan, Nigel. Early Gothic Manuscripts 1190–1250: Volume 2, 1250–1285, Jonathan J. G. Alexander (ed.), A Survey of Manuscripts Illuminated in the British Isles, 4 vols. Londres: Harvey Miller Publishers, 1982-1988.

Nieto Alcaide, Víctor. “Aspectos técnicos e iconográficos de las vidrieras de las capillas de la catedral de León.” En Congreso Internacional «La Catedral de León en la Edad Media». Actas, ed. por Joaquín Yarza Luaces, Mª Victoria Herráez Ortega y Gerardo Boto Varela, 297-303. León: Universidad de León, 2004.

Nieto Alcaide, Víctor. La vidriera española, ocho siglos de luz. Madrid: Nerea, 1998.

Penni Iacco, Emmanuela. La basílica di S. Apollinare Nuovo di Ravenna attraverso i secoli. Bolonia: Ante Quem, 2004.

Riché, Pierre. L’Europe de l’an mil. Zodiaque: Saint-Léger-Vauban, 2001.

Rodríguez Viejo, Jesús. “Byzantine influences on Western illuminated manuscripts: the Fécamp Psalter (ms. The Hague, Koninklijke Bibliotheek, 76 F 13) and other related works,” Estudios bizantinos 1 (2013): 105-139.

Roig y Jalpi, Juan G. Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados. Barcelona: Iacinto Andrev, 1678.

Sauerländer, Willibald. “Entre le roman et le gothique: style de transition ‘Alternativgotik’ et ‘style 1200’.” Perspective. La revue de l’INHA, 4 (2008): 756-61. https://doi.org/10.4000/perspective.2715

Sauzeau, Pierre; Sauzeau, André. “Les chevaux colorés de l'apocalypse.” Revue de l'histoire des religions, 212-3 (1995): 259-298. https://doi.org/10.3406/rhr.1995.1262

Schapiro, Meyer. “Del mozárabe al románico en Silos.” En Schapiro, Meyer Estudios sobre el románico, 37-119. Madrid: Alianza, 1984.

Segarrés Gisbert, Marta. “De diuersis artibus de Teòfil: Edició, traducción al català i comentari.” Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d’Història i Història de l’Art, 2015.

Shepard, Mary B. “Martyrdom of Saint Vincent or Saint Lawrence”. En The Art of Medieval Spain (500-1200), 328. Nueva York. Metropolitan Museum of Art, 1993.

Sommer, Johannes. Das Deckenbild der Michaeliskirche zu Hildesheim. Hildesheim: Gerstenberg, 1966.

Sureda Jubany, Marc. “Els precedents de la catedral de Santa Maria de Girona. De la plaça religiosa del fòrum romà al conjunt arquitectònic de la seu romànica (segles I aC - XIV dC).” Tesis doctoral, Universidad de Girona, Departament d’Història i Història de l’Art, 2008.

Sureda, Marc. “Ut corpus sit conformis novo capiti (1347). El pas de la capçalera a la nau en la construcció de la catedral gòtica de Girona.” Studium Medievale III (2010): 271-304.

Terrier Alifiers, Laurence. L’imitation de l’Antiquité dans l’art médiéval (1180-1230), Turnhout: Brepols, 2016.

The Year 1200: A Symposium. The Metropolitan Museum of Art. Nueva York: Metropolitan Museum, 1975.

Van Moe, Emile-Aurèle; Lafond, Jean. “Le Psautier Leber 6 de la Bibliothèque de Rouen, XIIIe siècle.” En Les Trésors des bibliothèques de France. Manuscrits, incunables, livres rares, dessins, estampes, objets d'art, curiosités bibliographiques, Paris, Van Oest, 1927, t. 1, 87-97.

Virdis, Alberto. “Fragmentation as a Visual Principle. From Cloisonné to Early Stained Glass.” Convivium Supplementum. A Radical Turn? Re-appropriation, Fragmentation, and Variety in the Post-Classical World (3rd-8th c.), 2022: 78-97. https://doi.org/10.1484/M.CONVISUP-EB.5.133722

Vöge, Wilhelm. “Die Bahnbrecherdes Naturstudiums um 1200.” Zeitschrift für bildende Kunst (1914): 193-216.

Werckmeister, Otto Karl. “The Emmaus and Thomas Pillar of the cloister of Silos.” En El románico en Silos: IX centenario de la consagración de la iglesia y claustro, 1088-1988, 149-161. Silos: Abadía de Silos, 1990.

Witzling, Mara R. “The Winchester Psalter: a re-ordering of its prefatory miniatures according to scriptural sequence.” Gesta 23-1 (1984): 17–25. https://doi.org/10.2307/766960