Contenido principal del artículo

Rosa Congost
Universitat de Girona
España
https://orcid.org/0000-0002-1389-0722
Núm. 27 (2018): Maíz, patata, coloniales… El impacto de los cultivos americanos en la agricultura y el comercio europeos, siglos XVI-XIX. (MONOGRÁFICO), Artículos
DOI: https://doi.org/10.15304/ohm.27.5244
Recibido: 02-07-2018 Publicado: 19-12-2018
Derechos de autoría Cómo citar

Resumen

En Cataluña, como en muchas regiones europeas, se halla muy arraigada la idea de que un producto alimentario nuevo, para tener éxito y universalizarse, requiere de la intervención de una institución o de una élite que lo propague entre el conjunto de la población dedicada a la agricultura. A pesar de las escasas noticias empíricas disponibles, la historiografía catalana ha aplicado esta tesis a la difusión de la patata a fines del siglo XVIII y principios del XIX. Sin embargo, la relectura de los testimonios escritos por algunos viajeros y pensadores ilustrados de fines del siglo XVIII y, en especial, los realizados por el médico Juan Francisco Bahí entre 1815 y 1821, que habían servido de base a esta tesis, y el carácter silencioso del proceso real de difusión del tubérculo, sugieren que, a diferencia de lo que habíamos tendido a pensar, el pequeño campesinado pudo jugar un papel más activo y decisivo en ese proceso de difusión.
Citado por

Detalles del artículo

Referencias

ALCOVER, Joan (1914), Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, volum. VIII, puede consultarse en: https://alcover.iec.cat

ALLEN, Robert (2004), Revolución en los campos. La reinterpretación de la revolución agrícola inglesa, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza/SEHA.

AMAT i de CORTADA, Rafael d' (1987), Calaix de Sastre, Barcelona, Barcelona-Curial, volums V y VIII.

BAHÍ, Joan Francisco (1820), “Memoria sobre los cultivos más económicos y fáciles de poner en práctica, y de un rendimiento seguro en los terrenos baldíos que se asignen por las Cortes a los soldados y marineros beneméritos de la patria”, Memorias de Agricultura y Artes, Publicado por orden de la Junta Nacional de Gobierno del Comercio de Cataluña, tomo 11, septiembre, pp. 97-114. https://ddd.uab.cat/pub/memagrart/memagrart_a1820m9t11@bnc.pdf

BAHÍ, Joan Francisco (1815) “Observaciones sobre los abonos, particularmente del reyno mineral”, Memorias de Agricultura y Artes, Publicado por orden de la Junta Nacional de Gobierno del Comercio de Cataluña, diciembre, pp. 245-260.

BAHÍ, Joan Francisco (1816) “Del cultivo de las patatas con respecto al sostenimiento y aumento de la población en España”, Memorias de Agricultura y Artes, Publicado por orden de la Junta Nacional de Gobierno del Comercio de Cataluña, febrero, pp. 62-64.

BARBA I ROCA, Manuel (1964), Memòries acadèmiques, Barcelona, Fundació Josep Massot i Palmés.

BARBA I ROCA, Manuel (1991), El corregiment i partir de Vilafranca del Penedès a l'últim terç del segle XVIII. Resposes al qüestionari de Francisco de Zamora, Vilafranca del Penedès, Edicions del Museu de Vilafranca.

BERNAT, Pasqual (2005), Mossèn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822): naturalista i erudit del Lluçanès, Prats del Lliuçanès, Centre d'Estudis del Lluçanès.

BERNAT, Pasqual (2008), Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821), Girona, Documenta Universitaria/Universista de Girona.

BROAD, John (2013), “Farmers and Improvement, 1780-1840”, en Hoyle, Richard W. (ed.), The Farmer in England, 1650-1980, London, Routledge.

BOURCELOT, Henri (1966–2012), Atlas Linguistique et Ethnographique de la Champagne et de la Brie (ALCB), Paris, Éditions du C.N.R.S., vols. I–IV.

BRUNEAU, Charles (1932), «Les noms de la pomme de terre en Belgique romane », Études de dialectologie romane dédiées à la mémoire de Charles Grandgagnage, Genève, Slatkine Reprints, pp. 57-78.

CARESMAR, Jaume (1780), Discurso sobre la Agricultura, Comercio e Industria del Principado de Cataluña, Barcelona, Editorial Alta Fulla (edición a cargo de Ernest Lluch, 1997).

CERDÀ, Ildefons (1867), “Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856”, incluída como apéndice en Cerdà, Ildefons, Teoría general de la Urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la Reforma y Ensanche de Barcelona, Madrid, Imprenta Española, vol. II.

CONGOST, Rosa (1989), “Presión demográfica, relaciones de clase y producción agrícola en la región de Gerona (1768-1862)”, Agricultura y Sociedad, 50, pp. 155-186.

CONGOST, Rosa (1990), Els propietaris i els altres, Vic, Eumo.

CONGOST, Rosa (2014), “Més enllà de les etiquetes. Reflexions sobre l’anàlisi dels grups socials humils. La regió de Girona (1770-1859)”, Recerques, 68, pp. 165-191.

CONGOST, Rosa, PLANAS, Jordi, SAGUER, Enric, VICEDO, Enric (2010), “¿Quien transformó la agricultura catalana? Los campesinos como actores del cambio agrario. Cataluña, siglos XVIII-XX”, en Robledo, Ricardo (ed.), Sombras del progreso. Las huellas de la historia agraria. Ramon Garrabou, Barcelona, Crítica, pp. 171-198.

CONGOST, Rosa, ROS, Rosa, SAGUER, Enric (2016), “Beyond Life Cycle and Inheritance Strategies: The Rise of a Middling Social Group in an Ancien Régime Society (Catalonia, Eighteenth Century)”, Journal of Social History, 49, 3, pp. 617-646. https://doi.org/10.1093/jsh/shv056.

CONGOST, ROSA (2018), “La cuestión agraria en la España del siglo XIX”, en Carrillo, Germán y Cuño, Justo (comp.), Historia agraria y políticas agrarias en España y América Latina desde el siglo XIX hasta nuestros días, Madrid, Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, pp. 249-294.

CORBELLA, Jacint, GALLEGOS, Àngels (2011), “Documentació a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona sobre l’epifitia de les patates de 1845 a Catalunya”, Gimbernat, 56, pp. 61-68.

D'ALEMBERT, Jean Le Rond, DIDEROT, Denis (1750), Enclyclopédie, ou Dictionnaire raisonné de sciences, des arts et des métiers, Paris, Briasson, tome 13.

D’ALEMBERT, Jean Le Rond, DIDEROT, Denis (1779). Enclyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, Genève, Pellet, tomes 26 et 34.

DAUZAT, Albert (1922), La géographie linguistique, París, Flammarion.

DEMO, Edgardo, FERRARI, Maria Luisa (2015), “Crisi e nuove colture: il dibattito agronomico sulla patata tra XVIII e XIX secolo. Alcune considerazioni riguardanti l'Italia”, en Ferrari Maria Luisa y Vaquero, Manuel (eds.), «Moia la carestia». La scarsità alimentare in età preindustriale, Bolonia, Il Mulino, pp. 325-341.

DUBUC, André (1953), « La culture de la pomme de terre en Normandie avant et depuis parmentier », Annales de Normandie, 1953, pp. 53-68.

DURAN, Montserrat (1997), “La introducción de los cultivos americanos en Cataluña (ss. XVI-XVIII)”, en Ctirzt, Jose Morilla, Gómez Pantoja, Joaquín L., Cressier, Patrice (eds.), Impactos exteriores sobre el mundo rural mediterráneo, Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, pp. 289-305.

EARLE, Rebeca (2018), “Promoting Potatoes in Eigteenth-Century Europe”, Eighteenth-Century Studies, vol. 51, 2, pp. 147-162. https://doi.org/10.1353/ecs.2017.0057.

FÀBREGA, Albert (2017), “La introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya”, Estudis d'Història Agrària, 28, pp. 13-46.

FAGES DE ROMÀ, Narcís (1849), Aforismes Rurals, Figueres, Imprenta y Libreria de Gregorio Matas de Bodalles.

FEBVRE, Lucien (1940), « Les aliments: patate et pomme de terre », Annales d'Histoire Sociale, 2, pp. 135-136. https://doi.org/10.3406/ahess.1940.3036.

FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, Ángel (1994), “Las estrategias antifiscales en las sociedades campesinas tradicionales. Galicia, 1700-1840”, Hacienda Pública Española, monografia 1, Madrid, pp. 123-134.

GENTILCORE, David (2012), Italy and the potato: a history, Londres, Continuum.

GIBAULT, Georges (1912), Histoire des légumes, Paris, Librairie Horticole.

GILLIÉRON, Jules y EDMONT, Edmond (1902-1920), Atlas linguistique de la France (ALF), Paris, Honoré Champion.

HERAS DE PUIG, Narcís (1853), “Sobre la multiplicación y cultivo de las patatas”, La Granja, s.l.e.

La cuinera catalana, ó sia regles útils, fàcils, segures y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta matèria (2008), Barcelona, Cossetània Edicions.

IGLÉSIES, Josep (1964), Prefacio de Manuel Barba i Roca (1752-1822), Memòries acadèmiques, Barcelona, Fundació Josep Massot i Palmés.

KAWAGUCHI, Yuji (2017), “Pomme de terre 'potato' in French. A Geolinguistic Analysis of Lexical Variation”, Flambeau, vol. 43, pp. 38-52.

LABÈRNIA, Pere (1839), Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, Barcelona, Estampa dels Hereus de la V. Pla.

LABROUSSE, Ernest (1944), La crise de l'économie française à la fin de l'Ancien Régime et au debut de la Révolution, Paris, PUF.

LLUCH, Ernest (1973), El pensament econòmic a la Catalunya, 1760-1840, Barcelona, Edicions 62.

MADOZ, Pascual (1845-50), Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, Establecimiento tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti.

MARTÍNEZ QUINTANILLA, Pedro (1865), La Provincia de Gerona. Datos estadísticos, Girona, Imprenta F. Dorca.

MASPONS y CAMARASA, Jaume (1907-1916), “Agricultura”, en Candi Carreras, Eugeni (ed.), Geografia General de Catalunya, , Barcelona, Editorial de Albert Martín, vol. 2.

MIRAMBELL, Francesc (1816), “Noticias sobre agricultura por el Dr. D. Francisco Mirambell”, Memorias de Agricultura y Artes, Publicado por orden de la Junta Nacional de Gobierno del Comercio de Cataluña, abril, p. 155-160.

MONLAU, Pedro Felipe (1847), Elementos de higiene pública, Barcelona, Imprenta de D. Pablo Riera.

MORENO CLAVERÍAS, Belén (2005), Consum i condicions de vida a la Catalunya Moderna. El Penedès, 1670-1790, Vilafranca del Penedès, Edicions i propostes Culturals Andana, S.L.

MORINEAU, Michel (1970), « La pomme de terre au XVIIIe siècle », Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 6, pp. 1767-1785. https://doi.org/10.3406/ahess.1970.422316.

PALANCA, David (2012), Introducción y generalización del cultivo y consumo alimentario y médico de la patata en el País Vasco, 1760-1860, Tesis Doctoral inédita, Universidad del País Vasco-EHU.

PARMENTIER, Antoine (1789). « Pomme de terre », en Rozier, Abbé, Cours complet d'agriculture théorique, pratique, économique, et de Médecine rurale et Vétérinaire ou Dicttionnaire Universel d'Agriculture, París, Hôtel Serpente, vol. VIII.

PÉREZ SAMPER, M. de los Ángeles (2008), “La alimentación como signo de diversidad social: la encuesta de Zamora”, Pedralbes, 28, pp. 649-672.

PIQUERAS HABA, Juan (1992), “La difusión de la patata en España (1750-1850): el papel de las sociedades económicas y del clero rural”, Ería, 27, pp. 80-89.

PONZ, Antoni (1788), Viage de España, Madrid, Viuda de Ibarra, Hijos y Compañía, vol. 14.

REHUES ESTIVILL, Assumpció (2013), “Converses en un espai de frontera dialectal. Estudi sobre la transició dialectal a les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp”, Trabajo inédito de Final de Carrera, Universitat Oberta de Catalunya.

ROZIER, Abbé (1781-1800), Cours complet d'agriculture théorique, pratique, économique, et de Médecine rurale et Vétérinaire ou Dicttionnaire Universel d'Agriculture, París, Hôtel Serpente (consultada asimismo la versión en castellano (1797-1803), Diccionario de Agricultura teórica-práctica y económica, y de medicina doméstica y veterinaria, Madrid, Imprenta Real).

SABATER, Ramon de (1853), “Cultivo alterno. Práctica de Gerona”, Revista de L’I.A.C.S.I., Barcelona.

SALAMAN, Radcliffe (1985), The History and Social Influence of the Potato, Cambridge University Press.

SANLLEHÍ, Maria Àngels (2014), Les respostes de la Val d’Aran als qüestionaris de Francisco de Zamora, Temp, Garsineu Edicions.

SERRA DE MANRESA, Fra Valentí (1996), Els caputxins de Catalunya, de l'adveniment borbònic a la invasió napoleònica, Barcelona, Herder.

SERRA, Roser, FERRER, Llorenç (1985), “Un qüestionari de Francisco de Zamora (1789)”, Estudis d’Història Agrària, 5, p. 139-207.

SOBRADO CORREA, Hortensio (1996), “Transformaciones agrarias, estrategias hereditarias y crecimiento demográfico en las tierras lucenses, 1750-1860”, Obradoiro de Historia Moderna, 5, pp. 7-40.

SOBRADO CORREA, Hortensio (2016), “El impacto del cultivo de la patata en el paisaje agrario y la economia rural de la Galicia anterior, siglos XVIII y XIX”, comunicación presentada en el XV Congreso de Historia Agraria de la SEHA, Lisboa, 27-30 de enero de 2016. https://docplayer.es/21275626-El-impacto-del-cultivo-de-la-patata-en-el-paisaje-agrario-y-la-economia-rural-de-la-galicia-interior-siglos-xviii-xix.html

SPITZER, Leo (1911), “Die Namengebung bei neuen Kulturpflanzen im Französischen”, Wörter und Sachen, IV, pp. 122-165.

VENY I CLAR, Joan, PONS GRIERA, Lídia (2008), Atles linguístic del domini català, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, volumen IV.

VICENS VIVES, Jaume, LLORENS, Montserrat (1980), Industrials i polítics (segle XIX), Barcelona, Editorial Vicens Vives (edición original, 1958).

VILA, Pep (2000), La litúrgia del menjar a les terres gironines, Girona, Diputació de Girona.

VILAR, Pierre (1962), La Catalogne dans l'Espagne Moderne, París, S.E.V.P.E.N., vol. 2.

VILAR, Pierre (1975), «Un fonds catalan aux Archives Nationales Françaises », Miscel·lània Pau Vila. Biografia, Bibliografia, Treballs d’homenatge, Granollers, Editorial Montblanc-Martin, pp. 501-519.

YOUNG, Arthur (1909) Travels in France during 1787, 1788, 1789 [1792], Londres, Georges Bell and sons.

YOUNG, Arthur (1787), Viatge a Catalunya, Barcelona, Ariel.

ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial, (edición original, 1787).